Les morts a la marató

Published by championchip on 26/04/2012

MIQUEL PUCURULL, el veterà corredor popular, reflexiona sobre les morts de les maratons arran d’un article publicat a El Periódico.

Quan es mor algú corrent una marató, com dissortadament va succeir a Londres el diumenge -una dona de 30 anys va morir a poc de l’arribada-, acostumen a sorgir veus que, al meu parer, creen alarmisme.

Dimarts 24 d’abril, el Periódico duia un article que parlava de l’assumpte, i recollia el següent comentari d’un cardiòleg de l’Hospital Clínic: “A totes les maratons de Barcelona hi ha desmais, crisi d’arítmia i, amb freqüència, morts”

Que em disculpi el senyor metge, però no és cert. I l’errada, per la transcendència del tema, és important. A la marató de Barcelona, després de les 34 vegades que s’ha celebrat, només s’ha mort un corredor. És molt de lamentar, però només ha passat un cop. Va ser l’any 2009, quan al voltant del Km 34, va caure fulminat l’irlandès Colin Dunne.

Altra cosa és la absoluta necessitat de fer-nos revisions periòdiques els que correm maratons. Això és una obvietat. Però de cap manera es pot parlar de que hi hagi “…amb freqüència, morts”. El metge, eminent, per cert, no està ben informat. Si més no pel que fa a la marató de Barcelona.

I, a propòsit sobre la qüestió, les morts sobtades en les maratons no són freqüents enlloc. Precisament, amb motiu del que ha passat a la de Londres, la BBC fa referència a una investigació realitzada a Estats Units sobre 11 milions de corredors que havien participat en maratons i mitges maratons entre els anys 2000 i 2010. Durant aquest període, van morir 42 mentre corrien. L’equivalent a una mort per cada 259.000 participants.

I segons sembla, en la majoria dels casos són degudes a malalties subjacents del cor dels infortunats atletes, que les pateixen sense saber-ho. A la de Londres, el director metge de la prova assegurava que, de les 11 morts que han succeït des que es va començar a celebrar el 1981 -és una de les més multitudinàries del món (l’altre dia 35.000 participants)- 9 d’elles s’havien produït per causes vinculades a problemes congènits.

Insisteixo: prevenció i controls, per descomptat. Però crear alarma, de cap de les maneres. Especialment quan està més que demostrat que el córrer, entre altres virtuts, enforteix el cor.

Miquel Pucurull

Fotografia d’Albert Bertran a El Periódico.