“A LOS ANGELES ´84 VAIG FER TOT EL CONTRARI QUE MECHAAL A LONDRES 2017.”
És el pas de 1000 metres dels JJOO, quan Abascal ataca per davant de Coe i Cram.
“A LOS ANGELES ´84 VAIG FER TOT EL CONTRARI QUE MECHAAL A LONDRES 2017.”
(José Manuel Abascal, Bronze olímpic en 1500 m.)
Omar Khalifa ( Sudan ) i Joseph Chesire ( Kenia ) van agafar el cap de la cursa en la final dels 1500 m. dels Jocs Olímpics de Los Angeles ( 1984 ). Sebastàn Coe ( Gran Bretanya ) i José Manuel Abascal ( Espanya ) els segueixen. Els primers 400 m. es passen en 56 “85 , un pas exigent, i que li va bé a l’espanyol. En un moviment inusual amb ell, el nord-americà Steve Scott força el pas i es posa al davant per cobrir els 800 m. en 1.56.8. La tàctica de Scott té la seva lògica: reduir, en el que cap, la força terminal dels anglesos Coe, Cram i Ovett.
El càntabre, Abascal, sempre en les primeres posicions està atent. En arribar els 900 m. vaig donar-me compte que Scott afluixava i vaig passar a l’atac, quedaven 600 m. pel final”. Així ho recorda l´”Abas”, que és com el solíem anomenar aquella època. Una manera de córrer habitual amb ell, és a dir a un ritme alt i accelerar en els últims 500 m., tot i que aquesta vegada ho va fer una mica abans. Resta mig quilòmetre i va al capdavant, darrere seu el trio anglès , tot i que Scott es troba, encara, amb ells.
Toca la campana i el ritme augmenta, “Abas” segueix al comandament , Coe darrere seu per l’interior, per fora si hi troba Cram i darrere Ovett. Els 1200 m. es cobreixen en 2.53.21 , Chesire és a 3 metres. En un cop de teatre inesperat, Steve Ovett (medalla d’or en els JJOO de Moscou en 800 m. i de bronze en els 1500 m. ) es para i plega. Cram ( campió del món de la distància, Helsinki 1983 ).a menys de 300 m. intenta passar Abascal i és quan Coe ( or en Moscou i també plata en 800 m.) a uns 200 m. de l’arribada es posa al davant, camí de revalidar el títol olímpic. Cram intenta impedir-ho, però acaba segon i Abascal, ( 55 segons en els últims 400 m. ) s’enduu el bronze.
Una gran cursa. Sebastian Coe ( l´actual president de l´IAAF) bat el ràcord olímpic amb 3.32.53 – l’anterior en poder del kenyà Kipchoge Keino , Mèxic 1968 amb 3.34.91.. Cram finalitza amb 3.33.40 i Abascal ho fa amb 3.34.30.
Abans de la final, el mig fondista càntabre s’havia mostrat imperial en guanyar la seva sèrie en 3.37.68 i la semifinal, per davant de Scott i Coe, amb 3.35.70.
Aquest estiu, parlant amb l´”Abas” i a la pregunta de si ell havia corregut com Adel Mechaal a la final del Mundial de Londres 2017, contestava: ” Vaig fer tot el contrari del que va fer Mechaal. Jo vaig estar sempre en les primeres posicions i pendent del que passava; en canvi ell va estar – en la meva opinió-, massa temps al darrere i va haver de fer un gran esforç per arribar al davant. Això, crec, li va costar la medalla”.
José Manuel Abascal Gómez, va néixer el 17 de març del 1958 a Alceda, a 60 kms. de Santander. Ara als 59 anys és el director esportiu de l´Ajuntament de Calafell. Amb ell passem una agradable estona d’un dia d’agost.
COM VAN SER ELS TEUS COMENÇAMENTS?
Estudiava en els salesians de Santander i jugava a futbol com a davanter centre, però un dia faltava un corredor per completar un equip i Genaro Bujeda, que seria el meu primer entrenador, va demanar-me que ho fes. Vaig guanyar, i aquesta primera copa determinaria la meva vida.
GUANYES AQUEST CROS I ….
Els meus pares van anar a l’estranger una temporada per treballar i jo a casa d’uns parents a Saragossa. Alternava el futbol i les curses a peu, sempre corrent amb les botes de futbol. Al final vaig decidir-me per l’atletisme. Després d’una concentració a Galicia, va sortir la possibilitat d’anar a la Residència Blume de Barcelona i allà vaig fer cap. I passar a entrenar amb Gregorio Rojo, un dels millors entrenadors que mai ha tingut l’atletisme espanyol. Una persona clau en la meva vida.
L´ANDREU BALLBÉ, ET VA DONAR EL PRIMER XANDALL?
Així va ser. La temporada de cros 1973-74, va començar a Sant Hilari de Sacalm. Tenia fitxa pel Barça i el Gregorio em demana que corregués. Vaig arribar a la cursa i per començar van avisar-me: ” Aquí no guanyaràs, cada any ho fa el Jordi López Egea ( Atletiko Santa Coloma de Gramenet), a la teva categoria. Vam sortir disparats, jo el davant, ell enganxat. Va ser al final quan el vaig deixar i ser primer.
Jo només tenia uns pantalons curts i una samarreta. La gent es pensava que al ser del nord d’Espanya no tenia fred. La veritat era que no tenia cap xandall per posar-me i va ser l´Andreu Ballbé ( Champion Chip ), qui va donar-me un; un de negre i amb aquest vaig pujar al podi.
José Manuel Abascal iniciava així una carrera d’èxits que començaria amb el campionat d´ Europa, júnior en els 3000 m.(1977) i culminaria amb el bronze dels JJ.OO (1984 ) en els 1500m.
ARA NO TENIM LA QUALITAT DEL TEU TEMPS, PER QUÈ?
A part de què a vegades això dels campions va per generacions espontànies, el problema està que ara no hi ha la cultura de l’esforç. Hi ha massa distraccions i tot és més fàcil de tenir. Recordo que les primeres “adidas” que van donar-me, m’anaven dos números petites però vaig dir que m’anaven bé. No tenia res més.
QUÈ FA UN CAMPIÓ?
Entregar-te en cos i ànima a la teva professió. Entrenament, disciplina, responsabilitat i auto disciplina i …..si tens una mica de talent natural, millor.
TU EL TENIES?
Molt menys que d’altres. Per exemple José Luis González el meu màxim rival en l’àmbit espanyol en tenia més que jo, però tot i tenir medalles en les grans competicions, mai les va obtenir en uns Jocs Olímpics. Un altre cas, més recent, d’una qualitat brutal va ser Reyes Estévez . La seva manera de ser exasperava Gregorio Rojo que també, va ser el seu entrenador.
D´AQUESTS: OVETT, CRAM, COE, BILE, WALKER….PER TU QUI VA SER EL MILLOR?.
Pots allargar la llista amb González, Aouita, Maree Boit i tants d’altres. El millor sense cap dubte va ser Sebastian Coe, ho tenia tot: classe, elegància, tècnica, capacitat de maniobra…
QUÈ SABEM DE L´ABASCAL ENTRENADOR ?
Bé un cop vaig donar per acabada la meva vida professional com atleta, vaig seguir com entrenador. Les germanes Fuentes-Pila van començar amb mi i van ser olímpiques i campiones d’Espanya en mig fons i obstacles. De la meva estada a Kènia van sortir els germans Birir; el Mattew amb 19 anys va ser campió olímpic en els 3000 m. obstacles a Barcelona 92 i el Jonah va ser 5è en els 1500 m. El passat juliol el tercer classificat en els Campionats d’Espanya júniors disputats a Granollers en la prova dels 5000 m. l’atleta del Barça, Naoufal Erraoui , l’entreno jo.
COM VEUS L´ATLETISME CATALÀ I L´ESPANYOL?
El de Catalunya com sempre: guanyant. Són molts anys de treball i d’estructura. El d’Espanya a nivell d’Europa, està força bé, però ens falta un gran atleta que arrossegui a l’afició. Pensa que el millor o la millor té 38 anys ( Ruth Beitia).
PASSEM A LES CURSES POPULARS, QUÈ ET SEMBLEN?
M’agrada que la gent faci esport i les curses a peu són excel•lents i en sóc un gran partidari. Però em mesura, sense auto entrenar-se, i tampoc ” a lo loco ” que diríem. No pot ser que en poca preparació la gent es posi a córrer una marató, 100 kms. o llargues curses de muntanya.
TU HAS FET MAI, UNA MARATÓ?
No. No he arribat a tant. Ara corro uns 50 minuts cada dia, i de tant en tant participo en alguna cursa popular que em conviden.
DIRECTOR D´ESPORTS DE CALAFELL
Abascal fa dos anys que és el director d’esports de l´Ajuntament de Calafell. Després de més de 20 al servei esportiu càntabre, ara el tenim entre nosaltres i està entusiasmat amb la seva feina:
” Tenim una bona àrea esportiva a Calafell, molt a prop de la platja. En el camp de futbol que veus, l’any que ve s’hi disputaran partits corresponents als JJMM de Tarragona. En l’àmbit atlètic estem preparant la creació d’un club, principalment de promoció”.
EXPLIQUE´NS LA CURSA QUE ORGANITZES?
Bé, el proper 15 d’octubre a les 10 h. del matí, farem la segona edició. Es tracta d’una marxa nòrdica o caminant de 9 km., a les 12 h. una cursa de 2 km. per nens i famílies i a les 12.30 h. un de 5 km. per majors de 16 anys. El preus de les inscripcions són mòdics: 5,1 i 5 € respectivament. Hi ha els regals de samarretes, ulleres. L’any passat van ser uns 800 . Esperem arribar a un miler aquest octubre.
Al marge d’aquesta competició, la Regidoria d´Esports organitza la Cursa de l´Aigua de 5 km. i un cros escolar el mes de març que té lloc al Port de Segur. I també el Dia de la Bicicleta amb uns 1000 participants.
Deixem l´Abascal i completem el seu historial, millor dit, el més important:
Bronze: en 1500 JJOO 1984. Or: Campionat d’Europa Júnior en els 3000 m. (1977 ), Campionat Iberoamericà en 1500 m. (1983), i Copa d’Europa en 5000 m. (1987 ). Plata: Campionat d’Europa indoor en 1500 m. (1982 i 1983 ), i del Món indoor (1987 ).
60 vegades internacional. 5 cops campió d’Espanya en 1500 m. i un en 1500 m. i 3000 m. en pista coberta. Ha estat campió de Catalunya en vàries distàncies i ha batut el rècord català en 7 ocasions. Va ser Reyes Estévez qui el va superar amb 3.30.87 (1989 ). Abascal el tenia en 3.31.13
Millors marques : 1500 m. 3.31.13 ( 1986 ); 2000 m. 4.52.40 ( 1986), actual rècord d’Espanya, 3000 m. 7.53.51 (1988 ), 5000 m. 13.12.49 ( 1987 ), Milla; 3.50.54 ( 1986 )
Distincions: Millor Esportista Espanyol (1984 ). Medalla de Plata de la Real Mérito Deportivo . Dues vegades Millor Esportista Català.
Per JOSEP MARIA ANTENTAS.
818 Comments
Comments are closed.