Córrer el Cros Popular de Sants és viure una cursa de barri

Published by championchip on 29/10/2015

Per Alèxia Petriz Fisas (@alexiapetriz)

Córrer el Cros Popular de Sants és viure una cursa de barri, amb totes les seves lletres. És una de les proves populars amb més tradició de Barcelona al llarg de les seves 37 edicions. La primera va ser el 1934, però fins al 1979 no es va tornar a celebrar per la repressió franquista i és precisament això el què li dóna un punt de força perquè es tracta d’un acte reivindicatiu propi de l’espai veïnal. I això es nota en l’experiència i el savoir faire de l’organització del Club Camins Esportius de Sants, i en el poder de convocatòria ineludible com a lloc de trobada de grans i petits.

Autèntica festa popular amb xerinola

Sens dubte gaudir d’aquest ambient festiu és possible gràcies a la popularitat de la cursa, tant per la participació veïnal (i Voluntaris 2000) que defineix el barri de Sants, com per l’ambient familiar que es respira als voltants de la Rambla Brasil, el lloc de sortida. Tampoc falten els músics dels Diables de Sants per marcar el ritme del matí ni els Gegants de Sants, com el Xava, un dels gegants representatius del barri que simbolitza un dels molts treballadors tèxtils de la indústria que es van instal·lar al municipi de Sants al segle XIX.

I per acabar d’arrodonir la festivitat, a l’arribada ens esperava el berenar més típic de qualsevol festa major, un esmorzar de xocolatada i pa de pessic! Amb aquests ingredients i amb tanta xerinola em disposo a estrenar-me a córrer el Cros, que en realitat és una cursa sobre asfalt, encara que el seu nom alberga la nostàlgia del que va ser la prova camp a través, abans que el barri fos completament urbanitzat.

Un circuit que dóna treva

El recorregut de la cursa és un poti-poti de carrers amples, llargs i transitats, de carrers estrets amb cases baixes i balcons, de pujades moderades i baixades suaus que donen l’empenta i algunes corbes tancades. És un circuit ràpid, que no acaba de ser pla, però que ajuda a agafar ritme sense grans desnivells. I això es nota en els marques!

Vols un cafè?

Només sortir, el tram més bulliciós i amb més vida del barri ens dóna la benvinguda, la carretera de Sants, tot i que a mi em ve al cap la cançó “Carrer de Sants”, l’espot publicitari que protagonitzava la Núria Feliu. Un honor córrer pel mig del carrer comercial més llarg d’Europa, que per cert, està ple de bars i cafeteries amb rètols temptadors com “Vols un cafè?”, que queden enrere pensant en el berenar infantil que em farà reviure després de l’esforç.

El traçat té altres punts que ressalten la personalitat de lluita de la classe treballadora, com la xemeneia de l’antiga fàbrica “El Vapor Vell de Sants”, un autèntic símbol que trobem al carrer Joan Güell i de tants altres que queden a la memòria dels qui fem la volta corrent. Un dels detalls és l’obsequi de record amb la forma i el dibuix de l’edifici modernista de la Creu Coberta, una construcció emblemàtica que crida l’atenció per les seves parets verdes amb detalls naturals.

Una cita esportiva integradora

En definitiva, participar en el Cros Popular de Sants és sinònim d’integració, implicació, tradició i associació. Sense oblidar que és un dels grans esdeveniments d’un barri de caràcter reivindicatiu que demostra que acull a tothom. El Cros solidari, el Petit Cros, el Cros Especial i la Cent Peus són una iniciativa de referència que, des del meu punt de vista, haurien de tenir la resta de cites esportives.