Juanjo Cáceres: “El meu agraïment als voluntaris, sense els quals no hi hauria curses”
Juanjo Cáceres Nevot (Barcelona, 1974) és doctor en Història i investigador social, i coautor del llibre Comer y correr, que ja vam ressenyar. La seva darrera obra és “Consumo inteligente: todo lo que debes saber para comprar mejor y gastar menos”. Treballa la relació entre l’alimentació i l’esport. Recomana que “no pensem en l’alimentació com una forma de millorar marques, sinó que emmarquem la pràctica del córrer en un conjunt d’estils de vida saludable”. Li fem el Qüestionari Championchip.
-Per què vas començar a córrer? Quan?
-Fa una dècada enrere jo era el típic aficionat a disputar un partit de futbol sala a la setmana amb un grup d’amics. Uns anys més tard vam decidir plegar per falta d’efectius i vaig passar un temps de baixa activitat física: una mica de senderisme i poca cosa més. Finalment vaig decidir fer-me soci del C.E. Mediterrani, li vaig agafar al gust a la cinta de córrer, el 2008 vaig connectar amb les curses populars, de seguida em vaig apuntar a Championchip i des de 2009 ha estat un no parar, acompanyat per la Secció d’Atletisme del meu club.
-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-Qualsevol espai de la ciutat em va bé, asfalt o muntanya, com la nostra estimada carretera de les Aigües i els camins del parc natural. Els meus itineraris més habituals són la Diagonal i Pedralbes, ja que són els que em queden més a prop i resulten prou amples per conviure bé vianants i corredors. Llàstima dels cotxes i de l’elevada contaminació atmosfèrica!
-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Pràcticament sempre en dies alterns, la qual cosa ens dóna 3-4 dies de córrer a la setmana segons el cas. Després dedico 1 dia o màxim 2 a altres activitats físiques i intento mantenir-me actiu en la vida quotidiana: minimitzar l’ús del transport rodat, desplaçaments a peu, en Bicing… No només hem de córrer sinó intentar estar en moviment al llarg del dia.
-Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Gairebé sempre corro sol, excepte quan participo en entrenaments amb companys del C. E. Mediterrani. La música la faig servir sempre en entrenaments, i en curses, depèn. Si és un dia d’intentar anar fort a fer un temps satisfactori la deixo a casa. Si em sembla que no serà el meu dia, sovint prefereixo dur-la perquè m’ajuda a eliminar tensió i a endarrerir o alleugerir la percepció de cansament, encara que de fet no li presto atenció.
-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-La veritat és que no. Em faria mandra si m’obligués a llevar-me molt d’hora habitualment, però puc combinar-me bé els horaris per tal que això no sigui un problema. De tota manera prefereixo clarament dedicar-hi els matins.
-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-Les he provat totes i segueixo tenint la distància de 10 km com la preferida. Però m’encanta la distància de 30 km, de la qual gaudim tan poc en curses per falta d’oferta. I evidentment les mitges maratons, les maratons o els 5 km també m’agraden, igual que m’agraden les curses de muntanya.
-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-Aquelles on es respira aroma de cursa popular, per exemple la Mitja de Terrassa, la cursa de les Tortugues de la Garriga o els 10 km de Ripollet. A Barcelona em quedo amb la cursa de l’Amistat, la cursa Lluis Companys i, com a multitudinària, la Mercè. I tampoc em perdo la Maratest de Badalona.
-Què consideres indispensable en una cursa?
-D’entrada que el corredor o corredora popular sigui el protagonista. Després, un dispositiu sanitari adequat, avituallaments adients, uns límits de participants coherents amb les capacitats dels circuit, un nombre de voluntaris també apropiat (als quals transmeto el meu agraïment perquè sense ells/elles no hi hauria curses) i uns preus raonables i accessibles per al conjunt de participants. Si tot això s’aconsegueix, ja podem posar en marxa el “crono”, que ens ho passarem bé!
-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-És una qüestió de cada persona, encara que crec que és una experiència enriquidora i que et fa gaudir de una manera única i diferent. El no els hi puc negar és que cansi, però és que la sensació de cansament se’ns genera igualment encara que no fem res. Tampoc està de més recordar un petit detall: segons un estudi de Lee i col·laboradors publicat a The Lancet l’any 2012, la inactivitat és responsable d’una de cada deu morts prematures, és a dir, 5,3 milions de morts anuals al món (Comer y correr, pag. 28). Per tant, millor moure’s que estar-se quiet!
-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-No crec que sigui una moda, perquè les modes passen i el fet de córrer, encara que potser al nostre entorn estigui tocant sostre, no sembla que hagi d’esvair-se fàcilment. Tampoc penso que tingui cap sentit que una activitat de lleure com el córrer es qualifiqui de forma de vida, excepte en la imaginació d’algun publicitari, que el món del córrer també en va ple de publicitat i estímuls de consum, tal i com destaco a “Consumo inteligente”. Córrer és una forma de gaudir del teu cos, de l’espai on vius i d’establir metes, així com d’obtenir la satisfacció que et dona assolir-les. Per tant, és sobretot una experiència.
-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-Jo personalment em quedo amb el llibre de l’Arcadi, Córrer per ser feliç, amb Correr con los kenyatas, de Adharanand Finn, també amb De que hablo cuando hablo de correr d’Haruki Murakami i, humilment, Comer y correr, de Julio Basulto y Juanjo Caceres.
-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Al corredor novell que un bon dia la vida li fa descobrir el córrer, li diria que s’ho prengui amb calma, que no fixi objectius molt ambiciosos a curt termini, que progressi a poc a poc tant en distància com en intensitat i que sigui pacient amb les inevitables lesions. També l’animaria a gaudir tant d’aquest esport en solitari, que és tot un plaer i el córrer clarament s’hi presta, com en el context d’algun equip on compartir experiències i objectius amb altres companys. I sobretot que s’ho passi bé tant a les curses com als entrenaments. Córrer és salut i plaer, la combinació perfecta.
(Foto: Carlos Sánchez)
804 Comments
Comments are closed.