Les dones i el córrer

Published by admin on 11/01/2012

La Cursa del Barri de Sant Antoni sempre té una important participació femenina. A més a més, el més estimulant és que el percentatge de dones sobre el total és cada vegada més gran.

Per posar una dada del creixement, i sense remuntar-nos a èpoques heroiques –en les quals corrien únicament quatre pioneres-, el tant per cent de dones que la van fer fa deu anys va ser del 11% i enguany ha estat el 18%. Per dir-ho d’una altra manera: enguany, s’ha multiplicat per 3 els nombre d’homes respecte dels que la van córrer fa deu anys, i el de dones s’ha multiplicat per 5.

¿És això un símptoma que les coses estan canviant i que la famosa assignatura pendent de les dones i el córrer al nostre país, en comparació a d’altres, s’està superant?

No ho sé. El cert és que cada dia se’n veuen més corrent, especialment curses de 10 quilòmetres.

En curses de 10 quilòmetres, però s’ha de dir que també a les mitges, i fins i tot a les maratons. Enguany, a hores d’ara, les dones catalanes inscrites a la marató de Barcelona són un 7% respecte del total de catalans apuntats (també coincideix el mateix percentatge amb les dones inscrites de la resta de l’Estat), un percentatge molt superior al de l’any passat o l’ anterior, que rondava el 3%.

Esperançat i optimista, però també objectiu d’acord amb les dades de creixement, m’atreveixo a vaticinar que en pocs anys, a mesura que es van igualant les diferencies entre ambdós sexes per raons culturals, i quan millori la manca de conciliació laboral, passarà el mateix que a Europa o a Estats Units. En qualsevol cursa de casa nostra, correran (gairebé) tantes dones com homes.

Miquel Pucurull