Les nostres incombustibles ganes de córrer, a examen

Published by championchip on 20/07/2013

El veterà corredor de fons i estudiós del tema, Miquel Pucurull, ha fet un petit estudi, la “Radiografia del córrer, del primer semestre de 2013”, en què compara dades dels darrers quatre anys i demostra que les ganes de córrer segueixen augmentant, tot i que amb matisos.

Per veure com evoluciona la participació a les curses he fet un petit estudi. D’una mostra de 73 mateixes curses (*) realitzades el primer semestre dels darrers quatre anys, el nombre de participants que les han corregut ha estat:

1er semestre 2010: 75.921
1er semestre 2011: 93.135 (va créixer un 23%)
1er semestre 2012: 108.408 (va créixer un 16%)
1er semestre 2013: 111.899 (ha crescut un 3%)

En comprovar que l’augment de corredors i corredores en unes mateixes curses ha anat minvant, especialment aquest any de forma espectacular, em pregunto quines poden ser les raons.

Hi ha qui diu que el boom del córrer s’acaba. Jo no ho crec, en absolut. La incorporació de la dona em fa pensar que encara hi ha molt marge per seguir creixent.

El que passa és que no pot fer-ho al mateix ritme sempre (en tres anys, els participants de les curses de la mostra han augmentat un 47%). Tot i que, certament, l’augment del 3% d’enguany és molt baix respecte del que estàvem acostumats.

Podria suposar-se que el motiu principal és la crisi (la pràctica totalitat de les curses de la mostra són de pagament), però no crec que sigui això, tot i que podria influir.

66 noves curses
La raó fonamental, al meu entendre, es deu a que l’oferta és cada vegada més gran. Vull dir que cada diumenge hi ha més curses noves. El boom del córrer és molt llaminer i atrau a empreses que es dediquen a organitzar-les, sabent que hi faran negoci. He fet una recerca i he trobat que des de primers de juliol del 2010 fins a finals de Juny del 2013 se n’han creat 66 de noves.

I en aquest primer semestre de l’any ha estat espectacular. Únicament en aquests sis mesos se n’han creat 34 de ruta. A banda, i com a dada, en aquest període s’han engegat 59 noves de muntanya -amb una mitjana de 220 participants per prova- i 18 noves duatlons/triatlons.

És a dir que el naixement de noves curses de tot tipus afecta a la participació. No vol dir que no hi hagi cada dia més gent que corre curses, òbviament, però, cada vegada tenen més on triar.

El pes de les curses importants
Com a tendència, es de destacar que, pel que fa a aquest primer semestre del 2013 comparat amb el de l’any passat, les curses que han reduït més el nombre de participants són les curses relativament mitjanes o petites.

I les que no pateixen davallada, sinó tot el contrari, són les més importants. La qual cosa ve a dir que com més participants té una cursa (i gairebé més cara, caldria dir), més atractiva és.

Això es fa palès en el quadre de més avall: la cursa de Bombers, les mitges de Barcelona i Granollers, la cursa del barri de Sant Antoni, la mitja de Montornès i la cursa de la Vila Olímpica, que són les més multitudinàries, creixen molt per damunt de la mitjana.

Observació: de la marató de Barcelona he considerat només els participants de l’Estat (Catalunya i resta). Incloure el total, tenint en compte que gairebé la meitat eren estrangers, hauria desvirtuat la comparació.

Per altra banda, no he inclòs en la mostra la Cursa d’El Corte Ingles, que per les característiques del tipus de participants també l’hauria desvirtuat. Especialment perquè enguany, el nombre ha estat molt alt respecte al de l’any passat.

Una observació més per concloure: el valor és relatiu, però si s’afegeix el nombre de participants de les curses noves al de la mostra, el percentatge d’augment, en lloc del 3% ha estat del 26%. És a dir, que un 26% més de corredors i corredores que l’any passat, siguin els mateixos o no, han participat en el total de les curses de ruta analitzades.

(*) Mostra de les 73 curses

Curses noves en el període 2010-2013 (color verd: encara no s’havia fet la 1a edició):

Miquel Pucurull
Juliol 2013