Núria Salvat: “Les curses populars barregen competició i diversió”

Published by championchip on 19/01/2013

Núria Salvat Rovira (Torredembarra, 1979) és infermera de pediatria en un CAP de Manresa, on viu, i corre una cursa cada setmana. “Una vegada vaig fer una 10k a Joan Despí a les nou del vespre, i l’endemà al matí vaig córrer la cursa dels Templers, a Lleida”, diu. Ha quedat 1a del Rànking 2012 i 2a del 2011. La corredora contesta el Qüestionari Championchip.

-Per què i quan vas començar a córrer?
-L’any 2009. Vaig començar en una cinta de gimnàs, per fer una activitat cardiovascular saludable. Tot seguit em vaig animar a sortir amb un grup de running del gimnàs; d’aquí va venir la primera cursa i, des d’aleshores, encara no he parat. Gairebé sempre m’esforço al màxim. M’agrada superar-me en cada cursa que faig.

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-A Manresa, el Parc de l’Agulla i la Sèquia. I a Torredembarra, d’on sóc, la platja, la zona del roquer i el passeig marítim. Però tots els llocs tenen els seu encant. Allà on vaig, surto a corre. Ho he fet fins i tot a l’estranger.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Quatre o cinc cops per setmana. Si for per mi, ho faria cada dia, però els experts diuen que el descans és una part molt important de l’entrenament. Alguna setmana no en faig cas i surto cada dia, però a ritme tranquil per no lesionar-me. De moment no he tingut cap lesió, que és el que més por em fa perquè no vull haver de parar.

-Corres sola o acompanyada? Amb música o sense?
-De les dues maneres. No m’importa gens fer-ho sola, encara que amb companyia és més entretingut. I sense música, sempre. Així es noten molt més les sensacions del cos.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-Mai, el que em fa mandra es no fer-ho. Treballo de tarda, així que puc sortir a córrer pel matins. Si fos al revés potser sí que em costaria més. Córrer em dóna energia per a tot el dia.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-M’agraden les curses de 5 Km perquè són ràpides. Però alhora quan faig mitges maratons també m’hi sento bé, perquè hi ha més dificultat, però veig que sóc capaç de fer-les. Sigui com sigui, em quedo amb les 10k. Estic apuntada a la meva primera Marató, la de Barcelona, al març. És el meu nou repte. Així que correré tantes curses com pugui, sobretot mitges, per entrenar. Quan hagi provat la marató ja us diré què em sembla.

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-Des de que corro, he fet totes les edicions de Bombers, la Mercè, els Nassos i els 10k urbans de Manresa. Les que més m’agraden, pel paisatge, són la mitja de Banyoles, la mitja de Ripoll i la cursa de la Vinya de Sant Llorenç d’Hortons.

-Què ha de tenir una cursa, per què valgui la pena?
-La majoria de les què faig estan molt ben organitzades i tenen el bàsic: puntualitat, avituallament, guarda-robes, regal a l’arribada, etc. Als corredors ens agrada que tinguin la distància ben mesurada, encara que entenc que a vegades és complicat quadrar-la. També és important què tingui servei de dutxes per si estàs lluny de casa i et vols quedar a visitar la zona.

-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-Què s’hi ha tanta gent “enganxada” és per alguna cosa. No pot ser que tanta gent estiguem equivocats. Que ho provin una temporada i en tornem a parlar. Cansat potser sí, però després et sents tan bé que compensa.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Una forma de vida, sens dubte! És veritat què actualment hi ha un “boom” del running popular, però la majoria de gent que conec que ho prova ja no ho deixa, ho incorporen a la seva vida quotidiana, com m’ha passat a mi.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-Com que sóc molt lectora, qualsevol que trobo que parli de córrer, el llegeixo. Però em quedo amb els de casa, com els de l’Arcadi Alibés.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Què s’ha de buscar una estoneta, per petita que sigui, per sortir a córrer, encara que s’estigui molt ocupat, per passar la fase d’adaptació. També és molt important córrer per sensacions, si un dia veus què no estàs al 100%, no cal forçar, si no vénen les lesions i l’esgotament. Si fan això, ja no deixaran de córrer mai. En el meu cas, després de la primera cursa que vaig fer, una 10k, vaig pensar que trigaria a tornar-hi, perquè m’havia semblat molt dura. Però al cap de quinze dies, ja hi tornava! M’hi vaig aficionar. Vaig inscriure’m a la Lliga Championchip, vaig córrer tantes curses com podia i vaig veure que em posava de les primeres del rànking. Em diverteix i he conegut gent molt maca, aficionada al running popular, com jo, on l’al·licient de la competició i la diversió es barregen.