ENTREVISTA A LAIA ANDREU

Published by championchip on 20/02/2017

Per ALÈXIA PETRIZ (Periodista i esportista).

Fa pocs dies que l’atleta del CA Granollers, Laia Andreu, va exposar públicament que no competirà al proper Campionat del Món de Raquetes de Neu com atleta espanyola. Davant d’aquesta situació, hem volgut parlar amb l’atleta blanc i blava per conèixer millor què en pensa d’aquesta decisió i què l’empeny a actuar amb aquesta convicció.

No oblidem que, aquesta mestra de plàstica va tancar l’any 2016 amb una llarga sèrie de podis a la butxaca, precisament en un any en què havia fet un parèntesi per gaudir d’un moment personal molt important per ella, la maternitat. És en aquestes circumstàncies en què, la set vet vegades campiona d’Europa de raquetes de neu i actual campiona de Catalunya de cros, ha volgut fer sentir la seva veu per expressar la seva impotència, en no poder aspirar al seu primer títol mundial el proper 25 de febrer, dia en què es celebrarà el Campionat del Món de Raquetes de Neu a Nova York, als Estats Units.

La situació és complexa, ja que la Federació Internacional de Raquetes de Neu impedeix la participació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) perquè volen convertir la disciplina en olímpica. Com sents l’exclusió de la selecció catalana del campionat d’Europa i mundial de raquetes de neu? 

Estic molt dolguda perquè feia molts anys que competia amb la selecció catalana (una de les poques que encara podíem competir a nivell internacional) i aquest any, a més, estava amb un magnífic estat de forma i m’estava preparant amb molta il•lusió aquest campionat. Però el que més greu en sap és que ens hagin vetat participar de la forma que ho han fet, ja que la FEEC era membre fundadora de la ISF (International Skyrunning Federation) i sempre havíem pogut competir a campionats europeus i mundials. Aquesta vegada no ens deixen competir i argumenten que no som un país, tot i que això ho han decidit sense cap membre de la FEEC present, i per tant, de forma il•legal.

“Estic molt dolguda perquè feia molts anys que competia amb la selecció catalana”

Des de fa tres anys que no disputes el campionat d’Espanya de raquetes de neu. Per què?

Perquè sabia que si començàvem a competir-hi, això donaria a lloc el que avui ens ha passat, que ens quedaríem sense poder anar amb la selecció catalana a proves importants, com campionats d’Europa i campionats del món. Jo em sento molt feliç de poder competir amb la selecció catalana i crec que hem de defensar-la tant com podem.

Quin paper creus que ha pres la FEEC per aquesta disciplina?

Doncs ja des dels seus inicis s’hi va bolcar al 100%, tant a nivell humà com econòmic, per promoure aquest esport i formar els esportistes. Personalment, sense la FEEC no l’hauria descobert ni tampoc hauria arribat tan lluny. Això ens demostra una vegada més que, si les institucions recolzen els esportistes, surten bons resultats.

Què consideres que s’hauria de fer respecte a aquest vet? 

Desconec com funcionen els temes judicials, però crec que ha estat una injustícia el què ha passat. Com esportista m’he quedat sense la possibilitat d’anar a un mundial, en un moment molt dolç de la meva carrera esportiva, i ho dic al marge de la meva ideologia política perquè tampoc hi ha una selecció espanyola de raquetes. I en cas que hi fos, no hi aniria perquè a mi qui m’ha recolzat m’ha mimat sempre ha estat la FEEC, i en cas que guanyés el mèrit se l’emportaria el país veí. De totes maneres, que quedi clar que com esportista he estat internacional amb altres disciplines i he anat amb la selecció espanyola perquè no tenia alternativa, ja que com esportista sempre vols córrer amb els millors i sempre que ho he fet he donat el 100% de mi.

“M’he quedat sense la possibilitat d’anar a un mundial, en un moment molt dolç de la meva carrera esportiva, i ho dic al marge de la meva ideologia política perquè tampoc hi ha una selecció espanyola de raquetes” 

L’any passat vas ser mare i vas fer un parèntesi professional, tot i que no sembla haver-te repercutit en la teva trajectòria. De fet, fa menys de dues setmanes vas guanyar el Campionat de Catalunya de Cros, sent la primera vegada que el guanyava una atleta absoluta del Club Atlètic Granollers. Sents que estàs en el teu millor moment? 

La veritat és que estic molt contenta dels meus resultats, però també he de dir que m’ha costat molt arribar a aquest estat de forma. És difícil posar-se aquests nivells quant ets mare, treballes i vols fer-ho tot bé.

A la victòria de la setmana passada li antecedeixen un llarg etcètera de curses, la dels nassos, la Mercè, el cros de l’Ametlla, etc. Creus que ara que estàs més enfocada al calendari català, que en no participar en el campionat europeu ni mundial? 

Sí, sense cap dubte. Aprofitaré aquest magnífic estat de forma que tinc per centrar-me més amb el cros i faré alguna altra cursa de raquetes que no tenia previst realitzar.

“És difícil posar-se aquests nivells quant ets mare, treballes i vols fer-ho tot bé” 

Quines expectatives tens pel campionat d’Espanya de Cros, que aniràs amb Catalunya, i que se celebrarà el 12 de març? 

Per a mi arribar a participar-hi ja és un èxit. Intentaré córrer i donar el màxim de mi mateixa com sempre faig en qualsevol disciplina.