Crònica: La victòria dels 300 de Sant Andreu

Published by championchip on 26/10/2016

Per Alberto Montenegro (@amontenegro79).

Explica la llegenda que un exèrcit format per només 300 homes i dones va poder enderrocar l’hegemonia d’una altra tribu que havia estat la dominadora del seu territori des de l’inici dels temps. Aquests 305 valents de la vila de Sant Andreu van fer ben visible el color rosa que els va caracteritzar durant la darrera batalla i van destronar un regnat que fins aleshores semblava impossible que caigués, el dels martinencs.

Els andreuencs comptaven amb un dels exèrcits més petits de la cinquena lluita de tribus barcelonines, ja que eren els setens pel que fa al nombre de guerrers, un número que era menys de la meitat dels que altres grups disposaven per la gran batalla anual, com els 648 de les forces de Sant Martí o els 624 eixamplers cridats a la cita.

Va ser la unió de dos grups tribals la que va esdevenir en l’èxit dels vencedors, la dels fondistes dels Masques de Sant Andreu, i la dels tritons i les ondines del Club Natació Sant Andreu. Tot i ser conscients que estaven en minoria, els seus líders, Daniel García Bello i Jordi Jou respectivament, van preparar junts durant unes setmanes la tàctica per fer l’assalt a la victòria final.

Els dos mariscals van tirar d’orgull per demostrar als integrants de les seves tropes que estaven més que capacitats per impedir la que hagués estat la cinquena victòria consecutiva dels martinencs. I ho van fer amb un triomf aclaparador, superant en 1.200 les posicions aconseguides per Sant Martí, en una lluita esportiva que serà recordada amb el pas del temps.

Van ser capaços de motivar als seus veïns millor adaptats a les condicions adverses en l’art de l’atletisme i els van fer creure que si donaven el màxim el dia dels fets, seria gairebé impossible que perdessin. I així va ser! Tot i haver de lluitar fora de l’aigua, el seu mitjà natural, els membres del Natació també van fer una aportació que va ser definitiva per la victòria final. A més de les seves grans capacitats nedant, cinc de les 10 primeres andreuenques van ser ondines del primer equip, entre elles les dues nedadores olímpiques Jèssica Vall i África Zamorano.

Amb aquesta victòria final, Sant Andreu podrà lluir ben orgullós durant els pròxims dotze mesos a la casa del cap administratiu del seu poble el trofeu que acredita la seva històrica victòria a la batalla atlètica celebrada el XVI/X/MMXVI pels volts dels primers assentaments de la ciutat de Barcino, allà on estava situada l’Illa de Maians.