TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR, d’Empar Moliner. Una navalla en un relat sobre el món del córrer

Published by championchip on 29/02/2016

Per Jordi Benavente.

“Les dues dones no eren especialment amigues, eren mares de la mateixa classe, però van dir de sortir a córrer per la muntanya del costat de l’escola”. Així comença un dels dos relats que Empar Moliner dedica al món del córrer, dels dotze que formen el recull Tot això ho faig perquè tinc molta por (Premi Mercè Rodoreda 2015, Proa).

Si, com l’autora i com les protagonistes d’aquestes dues històries curtes, també correu, us agradaran, segur. Una altra cosa és el regust que us deixin; Moliner no és gens innocent. És bona provocant-nos la rialla, i encara és millor congelant-nos el somriure. Tant si escriu columnes com contes, Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) sap atrapar-nos des del principi, embolica la troca perquè no deixem de llegir, domina la fuetada del desenllaç inesperat. I sobretot: sap que si aquests dos relats anessin només d’això, de córrer, no tindrien ni gràcia ni ganxo. Per això en un hi té un cert protagonisme una navalla, i en l’altre, un gos acollit.

‘L’home dels espàrrecs’ i ‘Dos anys en la vida de la Flora Camí’ us faran gràcia per com us identificareu amb el que retraten (les primeres bones sensacions quan comencem a córrer; triar unes bones vambes; estrenar-nos amb la primera 10k; els amics que fem a les curses; les tirades llargues a les Aigües, Montjuïc o a la platja; el xip groc, l’anar millorant marques, la sana competició, etcètera) i, alhora, hi descobrireu, si és que encara no la coneixíeu, una narradora àcida, divertidíssima. Tot seguit devorareu els altres deu relats del recull. Encara que no vagin de córrer ni hi surtin navalles.