Riure omple de vida, a la Cursa Solidària “Running 1900” del RCD Espanyol
Per Alèxia Petriz Fisas (@alexiapetriz).
“Riure omple de vida”, aquest és l’eslògan de Pallapupas, una associació de pallassos sense ànim de lucre que visiten actualment més de 35.000 persones en centres sanitaris i que proposen l’humor com a eina fonamental per enfrontar situacions de malaltia i dolor. Així, compartir somriures va ser el missatge solidari que van vestir els 2.500 corredors que van suar la samarreta amb els colors de la Meravellosa Minoria per aquesta causa social.
La cita esportiva, que es va celebrar el passat 15 de novembre, va ser organitzada per “Pericos Solidaris”, la secció social del RCD Espanyol que va proposar aquesta magnífica i tan necessària iniciativa, junt amb els clubs d’atletisme Cornellà Atlètic i Atletisme Pratenc, i els ajuntaments de Cornellà de Llobregat i del Prat de Llobregat.
Ambient festiu amb Xaranga Sarau i Pallapupas
Motius per córrer la Cursa Solidària “Running 1900” en sobraven. I és que el leitmotiv de la prova, ajudar a compartir alegria i esperança als qui més ho necessiten, es va reflectir clarament en l’ambient esportiu i festiu des dels més grans als més petits. Hi van ajudar l’amenització del grup de percussió Xaranga Sarau, de la mascota el “Perico” i de les pallasses Infermera Oxigena i Antibiòtica la-la, que feien riure a tothom que hi passava pel costat. També cal destacar la participació dels membres d’“Egoísmo Positivo”, en suport a persones amb discapacitat.
En aquest sentit, la cursa va voler ser una festa oberta i integradora, fóssim “pericos” o de qualsevol altre club. Amb aquest objectiu es van proposar dues distàncies populars de 5 i 10 km, a més d’un bon grapat de curses infantils.
Somriure sense oblidar
Abans de començar, es va fer un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats de París i al llarg del recorregut les llebres de Corresolidaris.org van portar un crespó negre a les banderoles que marcaven el ritme. La porta 21 (número del dorsal de Dani Jarque) de l’estadi Cornellà-El Prat va ser el lloc escollit per realitzar les sortides, on bufava un vent gèlid que va fer patir una mica als corredors abans d’escalfar motors.
Una cursa agraïda: recorregut fàcil i amb trams de natura per descobrir
Hi ha curses i curses, però aquesta va ser sens dubte una cursa agradable i molt agraïda, tant per l’ambient com pel recorregut. De principi a fi es corre amb gust, i més si els punts de sortida i d’arribada són tan emblemàtics per qualsevol aficionat de l’equip blanc-i-blau. Després de fer una volta a l’estadi i de passar pel nucli urbà de Cornellà, el circuit mostrava el seu tram més interessant, el Parc Agrari del Baix Llobregat. Primer però, calia travessar el pont que creua el riu Llobregat, des d’on ja es començava a entreveure l’entorn natural i d’amplitud que ens esperava a l’altre costat amb camins de terra, sense dificultat tècnica. En resum, un recorregut fàcil, pla, meitat asfalt i meitat terra amb un paisatge captivador a l’horitzó i digne de descobrir.
“L’Espanyol ens ha unit”
Deixant de banda, com a culer declarada, les diferències entre ambdós clubs, reconec que fa impressió (i certa emoció, no ho negaré) acabar una cursa sobre la mateixa gespa del camp. És un instant únic que pels aficionats blanc-i-blaus segur que no té preu. Així, prenc l’himne de l’equip perquè realment em va com anell al dit per celebrar la sòlida resposta dels “pericos” i de la resta de participants davant les accions socials que empeny el club perquè “A la grada i a la gespa l’Espanyol ens ha unit”.
“Pericos Solidaris”.
7 Comments
Comments are closed.