Una cursa de cavalls amb més de 3 segles d’història va inspirar el Correbarri (crònica)
Per Alberto Montenegro (@amontenegro79)
El titular pot sonar curiós, però és ben cert. A més, el protagonista d’aquesta història és justament qui us està escrivint. El Correbarri va nèixer després d’haver conegut in situ una tradició amb més de 350 anys d’història, el Palio de Siena (Itàlia). La competició, realitzada al bell mig de la ciutat, la Piazza de Il Campo, i té lloc dos dies a l’any: el 2 de juliol (Palio di Provenzano) i el 16 d’agost (Palio dell’Assunta). A continuació us aniré desgranant els paral·lelismes entre totes dues proves.
Format de competició
Un viatge en cotxe per la Toscana amb la meva família ara fa cinc estius em va fer descobrir aquesta popular competició entre les 17 Contrades o barris de la ciutat transalpina, a la qual només poden participar a cada edició un total de 10 cavalls, que van engalanats amb els colors del seu equip. D’aquesta forma, 7 barris queden fora de la competició a cada cursa del Palio, però tindran participació assegurada la propera edició. Les 3 places restants es sortegen entre les 10 contrades que havien participat la prova anterior.
En el format del Correbarri, també son 10 els Districtes que competeixen, però en aquest cas no es deixa fora a cap d’ells, així com tampoc no es limita a dia d’avui el número de participants per equip.
El trofeu
El nom Palio deriva del llatí palium, que vol dir mantell de llana, una tela molt apreciada ara fa gairebé 4 centúries. Aquest trofeu generalment anava a parar a l’esglèsia de la contrada guanyadora, i podia ser utilitzat per adornar-la. El premi és un estandart rectangular de seda pintat i sostingut verticalment a una asta blanca i negra i muntada a un plat d’argent. El palio queda en propietat del barri i es retorna a l’Ajuntament, la Comuna de Siena, abans dels dos palis de l’any següent, després d’haver escrit el nom del barri i la data de la victòria a la part posterior.
A la cursa barcelonina hi ha moltes similituds amb el Palio, tot i que està més adequat al segle XXI. L’estandart en aquest cas s’ha canviat per un trofeu de campions, una copa orelluda amb un tall similar a la de la Champions League de futbol. Aquest trofeu també té una destinació clara al Districte guanyador, en aquest cas passa a engalanar la Seu del Districte que representa als campions. Això sí, des de la seva creació fa quatre edicions només ha conegut un emplaçament, el del Districte de Sant Martí, on queda exposada fins els dies previs d’un nou Correbarri.
Equip guanyador
A Siena, la victòria és pel cavall, amb o sense genet, que hagi acabat en primera posició tres voltes a la plaça en sentit horari i amb la spennacchiera (ornamentació al front) amb els colors del barri pel qual està corrent.
És aquí precisament on es troba la diferència més gran amb el Correbarri, ja que en aquest cas a la cursa no cal entrar a quatre grapes a la línia d’arribada i no només es pren el guanyador com a referència per determinar el Districte campió. En aquesta ocasió es pren una mostra significativa d’atletes, un total de 50: els primers 35 homes i les 15 primeres dones de cada barri sumaran les seves posicions pel còmput final. Aquell equip que tingui una puntuació menor serà el guanyador definitiu.
Tot i que l’atleta guanyador entri amb una gran diferència amb el segon classificat -com va passar aquest any entre Carles Castillejo i Juanma Álvarez-, a l’hora de puntuar entre primer i segon només els separarà un únic punt. I en aquest cas, l’equip campió pot pujar al complet a l’escenari per recollir la seva copa, tant si h’ha arribar el primer com l’últim. Amb aquest sistema de classificació, el pes del nivell de les dones és molt important.
I per acabar…
Després de quatre edicions, el Correbarri s’ha convertit en una prova molt especial pels atletes de Barcelona. Tot i haver quedat enquadrada en un cap de setmana amb 62 proves a Catalunya, la cursa dels Districtes ha tornat a ser la més nombrosa de totes les celebrades i ha tingut un número d’inscrits d’aproximadament 4.000 corredors. El fet de ser possiblement el 10k més pla de Barcelona ciutat, de no només competir individualment sinó fent-ho també en equip, i el de sortir i acabar a la Plaça del Mar, davant les instal·lacions del CN Atlètic-Barceloneta, també ajuden a convertir-lo en una cursa diferent i apreciada pels atletes populars. De cara al 2016 segurament comptarem amb alguna sorpresa més que la farà encara més divertida i especial. Us esperem a www.correbarri.com
