Es baixarà algun dia de les 2 hores en la marató?

Published by championchip on 17/11/2014

Que Dennis Kimetto hagi batut el rècord del món de marató en 26 segons menys que l’anterior d’ara fa un any, situant-lo en 2h02.57, ha tornat a desfermar la polèmica de si l’ésser humà podrà baixar mai de les dues hores a la prova. (Per MIQUEL PUCURULL)

La veritat és que, fins fa només quatre anys, el nou recordman era un pagès que subsistia com podia cultivant blat de moro i cuidant vaques a Eldoret (Kenya). La sort va fer que, corrent per un camí, el veiés Geoffrey Mutai (2h04.15) i el convidés a entrenar-se amb el seu grup.

Kimetto va començar a competir en les proves de ruta, el camí més curt per aconseguir diners i poder treure la seva família de la pobresa, i va destacar immediatament. Al cap d’un any, el 2011, va acreditar 1h01.30 en la mitja marató de Nairobi, i el 2012 va fer 59.14 a Berlín. L’any passat va guanyar la marató de Tòquio (2h06.40), i, una mica més tard, la de Chicago (2h03.45), sis setmanes després d’haver patit la malària.

Ara, a l’edat de 30 anys, havent començat a córrer de debò als 26, i sense passar per l’aprenentatge en les pistes de tartan, ha entrat a l’Olimp.

I de nou, no es parla d’altra cosa que si l’home arribarà algun dia a baixar de les dues hores. Hi ha qui diu que no; fins i tot científics, que avalen la seva opinió amb dades analítiques. Jo, però, dic que sí. Es trigarà molt o poc temps, però s’hi arribarà. N’estic convençut.

Segurament, fa vuitanta anys també es deia que l’home no baixaria mai de 2h30, o fa seixanta que no aconseguiria mai fer menys de 2h10. I només cal veure l’evolució del rècord del món per dècades:

2h55.18. John Hayes (USA) 1908 Londres
2h38.16. Harry Green (GBR) 1913 Londres
2h32.35. Johannes Kolehmainen (FI) 1920 Anvers
2h27.49. Fusashige Suzuki (JPN) 1935 Tòquio
2h25.39. Yun bok Suh (KOR) 1947 Boston
2h15.17. Sergei Popov (URS) 1958 Estocolm
2h09.36. Derek Clayton (AUS) 1967 Fukuoka
2h08.13. Alberto Salazar (USA) 1981 Nova York
2h06.50. Belayneh Dinsamo (ETH) 1988 Rotterdam
2h05.42. Khalid Khannouchi (MAR) 1999 Chicago
2h03.59. Haile Gebreselassie (ETH) 2008 Berlín
2h02.57. Dennis Kimetto (KEN) 2014 Berlín

A propòsit de la marca realitzada per Kimetto, aquests dies -com deia- s’estan publicant opinions de tot tipus. Faig meves les que he llegit de dos experts en atletisme d’elit com les de l’exsaltador olímpic Martí Perarnau i l’excampió de Catalunya de mig fons Sergio Heredia.

Perarnau ha dit: “Hem arribat a una nova dimensió en la marató. Només cal veure els parcials de cada 10 quilòmetres de Kimetto: 29.24, 29.11, 29.02 i 28.52. Aquesta regularitat en el ritme és una autèntica barbaritat i ens situa a les portes de les dues hores “.

I Heredia, en un article a La Vanguardia: “Algun dia, l’ésser humà trencarà la barrera de les dues hores en la marató. L’estadística, la realitat, ens ho recorda Berlín cada setembre, per molt que els analistes insisteixin en què aquest afany, el de trencar les dues hores, sigui un impossible. El càlcul és simple. Per baixar de les dues hores cal fixar un ritme de 2m50s per quilòmetre. I alguns d’aquests talents que provenen d’Àfrica seran capaços de registrar aquesta velocitat: amb freqüència, molts d’ells ja corren els 10.000m en pista per sota dels 27m, a 2m35s per cada quilòmetre. Ho veurem, baixaran de les dues hores”

Miquel Pucurull