Daniel Justribó: “Mai no m’he penedit d’haver fet un entrenament”

Published by championchip on 07/11/2014

El biòleg Daniel Justribó (Barcelona, 1969) corre des de mitjans dels 80, sobretot maratons, i, aficionat com és a les llargues distàncies que requereixen esforç i disciplina, també ha escrit llibres documentadíssims com el que us vam presentar fa unes setmanes: ‘Feminitat. Esport. Cultura. Pioneres de l’atletisme català (1921-1938)’, amb què recupera la memòria de les atletes catalanes d’abans de la Guerra. També li hem fet el Qüestionari Championchip.

-Per què vas començar a córrer? Quan?
-Vaig començar el 1987 quan, amb alguns companys de classe, ens vam apuntar a la Corte Inglés d’aquell any. Des del 1984, pel cap baix, jo ja corria molt irregularment a una urbanització a Sitges, on estiuejava. Feia només voltes de 400 o de 2.000 metres que corresponien a la volta petita i volta gran de la urbanització. Sempre les feia al màxim i volent fer marca. L’excusa de 1987 em va animar a entrenar-me millor i poder completar una marató l’any següent. Fins aleshores pensava que era una fita complicadíssima d’assolir.

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-De llarg la carretera de les Aigües. M’entreno també al Parc de la Ciutadella i al del Clot.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Ara molt poc perquè estic amb les gestions de promoció d’un llibre i sobretot un màster que em treu molt temps. En general uns 3 dies per setmana però no fa gaire podia acumular pics de 6-7 jornades i més de 100 km setmanals.

-Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Gairebé sempre corro sol i m’agrada. Mai no he corregut amb música. M’agrada poder escoltar que passa al meu entorn: la mainada al parc, els ocells i els gossos a les Aigües.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-De fet molt poques i mai no m’he penedit d’haver fet un entrenament. A l’hivern he pogut fet campana si fa fred o plou o he vingut rebentat de la feina, però si tinc un pla de marató es pot dir que no fallo.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-42.195 m. La resta de distàncies giren al voltant d’aquesta. La meva marca de 10k és de fet un parcial de mitja i la mitja per a mi és això, la meitat de la distància.

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-No en tinc cap de fixa però tinc debilitat per la marató de mitjanit que organitza corredors.cat cada any per les seves 24 hores.

-Què consideres indispensable en una cursa?
-Miro sempre un bon circuit per allò de les marques. Ara com que ja se m’ha passat l’arròs miro més que hi hagi poca gent i que es tracti bé a l’atleta.

-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-Ho respecto. Potser ho haurien de provar però és ben possible que no ho trobin divertit.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Per a alguns una moda. Per a altres (i m’hi incloc) una forma de vida. Jo fa uns trenta anys que corro i espero poder fer-ho fins que em mori.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-‘The Marathon Footrace: Performers and performances’ David Martin i Roger Gynn (1979). És un llibre completíssim de la història de la marató. Un tractat amb molt rigor. No es fàcil de trobar i de fet no és gens conegut aquí.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Que vagi a poc a poc i que gaudeixi.