La trista proporció de dones a les maratons espanyoles

Published by championchip on 07/04/2014

Miquel Pucurull, veterà corredor popular i divulgador de la matèria, analitza l’evolució de la participació femeninan en les maratons espanyoles.

M’ha interessat sempre saber la proporció d’homes i dones que corren maratons al món. Feia temps, però, que no havia contrastat la dels Estats Units, i en veure unes recents estadístiques que publica la reconeguda consultora Sports one source sobre les 1.100 maratons que se celebren el aquell país, m’han confirmat, un cop més, que les maratonianes espanyoles segueixen estant a anys llum de les estrangeres -en aquest cas les nord-americanes- pel que fa a la seva participació en les maratons. L’estudi indica que allà, després d’una gran progressió que va començar fa més de trenta anys, el nombre actual de dones que corren la prova és gairebé el mateix que el dels homes.

ESTATS UNITS Any 1980-Any 2000-Any 2013
Homes                      90%         62%        57%
Dones                       10%         38%        43%

Les dades següents són de collita pròpia, extretes de les classificacions oficials:

ESPANYA Any 1980-Any 2000-Any 2013
Homes             97%          ?%           90%
Dones                3%           ?%          10%

La diferència és abismal. I no cal donar-li voltes. M’agradaria no haver de dir que, malgrat els avenços que s’han experimentat pel que fa a la participació de dones en les maratons d’Espanya, portem molts anys de retard respecte de l’estranger i les nostres ràtios Home/Dona són, en comparació, escandalosament tristes pel que fa al percentatge d’elles. Per les raons que siguin: culturals, econòmiques, socials… la desigualtat és enorme. No únicament en relació a les dels Estats Units sinó també a les d’Europa.

Només cal veure el quadres que segueixen:

La veritat és que no sé quina pot ser la solució per a què existeixi un major equilibri de gènere pel que fa a les maratons. Vull ser optimista. M’agradaria, però no puc. A diferència del que passa en curses de menor distància -en algunes de 5 kms participen gairebé tantes corredores com corredors- a la marató segueix sent una dolorosa assignatura pendent. Perquè, no ens fem il•lusions, en les maratons espanyoles celebrades en els últims dotze mesos en les quals el percentatge és més alt que el de la mitjana (Barcelona, Palma de Mallorca, Gran Canària i Lanzarote), la gran majoria de dones eren estrangeres.

Miquel Pucurull