Un “iaio maratonià”, contra la diabetis infantil

Published by championchip on 16/11/2013

Miquel Pucurull i Fontova (Barcelona, 1938) és “un iaio de 75 anys que corre maratons”. Així es descriu ell mateix. Corre perquè li agrada i perquè s’hi troba bé. Motivacions personal a les quals, ara, hi ha afegit també un fi solidari: ajudar a l’Hospital de Sant Joan de Déu a investigar la diabetis infantil.

El proper 16 de març de 2014, en Miquel Pucurull correrà la Marató de Barcelona amb l’objectiu de recaptar fons en benefici de l’Obra Social Sant Joan de Déu i de la seva recerca per millorar el tractament de la diabetis infantil.

El pla inicial era aconseguir 2.000 euros a base de donacions de persones, conegudes o anònimes, i empreses solidàries. Zurich, l’asseguradora que patrocina la Marató de Barcelona, n’aportarà 2.000 més, el mateix dia de la prova. Un objectiu que, gràcies a l’aportació d’un bon grapat de gent, ja ha sigut assolit.

“Tant com puguem”
El passat 6 de novembre, Pucurull anunciava al blog de la iniciativa que ja havia superat el sostre inicial i que, per aquesta raó, “he modificat l’objectiu inicial, i ara és de 6.000. Si arribem al nou objectiu, el seguiré augmentant. Tant com puguem“, deia. Incombustible, obstinat i sense defallir, com quan corre una cursa de fons: la velocitat és el de menys, el que compta és arribar a meta.

I està clar que en Pucurull farà tot el possible per arribar-hi. Perquè malgrat els avenços assolits en el coneixement de la diabetis mellitus tipus 1 dels nens, queda encara un camí molt llarg, explica aquest veterà corredor. “És colpidor saber que els infants que la pateixen estan condemnats a l’esclavitud de l’agulla i a controlar sempre què mengen i l’exercici que fan. Per això demano la vostra col·laboració”, afegeix. Hem parlat amb ell perquè ens en faci cinc cèntims més.

-Què ho fa que has endegat aquest projecte solidari, Miquel?
-Tinc una néta de 13 anys (filla de l’Elisenda Pucurull, ex maratoniana per cert) que pateix la malaltia des de que en tenia sis, i veig el que significa haver de punxar-se diversos cops al dia per subministrar-se insulina, i haver de tenir molta cura amb el que menja i amb l’activitat física que fa. Em resulta impossible entendre com és que, encara avui en dia, amb tantes fites que ha assolit la Medicina, el tractament de la diabetis dels nens està encara a les beceroles.

-I creus en la solidaritat de “la gran família dels corredors”.
-Estic convençut que els corredors i corredores són més altruistes que els que practiquen un altre esport. No voldria que s’ofengués ningú, però així com el calendari està ple de curses solidàries, on es col·labora amb una part del preu del dorsal amb alguna causa en favor dels que ho necessiten, no ho sé veure en tant alta mesura en cap altra activitat esportiva. A més a més, el “Run for Charity” que es fa molt a l’estranger, a casa nostra no gaire, encara, i que consisteix en recaptar fons individualment abans de córrer una cursa, normalment una marató, per contribuir a millorar la vida dels demès, és una altra demostració de que el món del córrer és extremadament sensible al patiment i les mancances alienes. Ho corrobora també el bon resultat de l’acció que he engegat, copiada del “Run for Charity” (no sé si es podria traduir com “Córrer per humanitat”): assabentats a través de la xarxa, la “gran família dels corredors” són els que estan majoritàriament contribuint al projecte.

-Hi ha un mínim o qualsevol quantitat serà benvinguda?
-No hi ha cap quantitat mínima. Precisament, vaig voler que les donacions fossin realitzades mitjançant la fundació Real Dreams, perquè, a diferència d’altres llocs que també vehiculen aportacions, en aquesta no han de ser quantitats determinades i pots contribuir amb el que sigui, des d’1 euro fins el que puguis. Com dius, qualsevol quantitat serà molt benvinguda per l’Hospital de Sant Joan de Déu. I també molt celebrada per un servidor.

-Gràcies i molta sort.
-Moltes gràcies a vosaltres.