Dani Amadó, BASEAMADO.COM: “Ens estimulava ficar-nos en una lliga i veure fins on podíem arribar”

Published by championchip on 09/05/2013

Dani Amadó Olba (Barcelona, 1976) és el petit de tres germans corredors i amb esperit competitiu. El gener de 2007, tots tres, David, Ruben i Dani, van fundar l’equip BASEAMADO.COM per veure “fins on podíem arribar”. Championchip ha parlat amb ell de competir, d’entrenar, de fer amics i de “comilonas”, entre d’altres coses.

-D’on ve el nom del club?
-A la família Amadó Olba som cinc, el pare, la mare i els tres germans. El David, el meu germà gran, ens va regalar el domini BASEAMADO.COM la nit de Cap d’Any de 2006. A partir d’aquí vam crear una pàgina on parlàvem d’esport (sobretot de running, ja que era l’esport que practiquem habitualment), d’art (una de les aficions del meu pare) i de gastronomia (una altra de les aficions de la família). Però de mica en mica ens vam anar ficant més i més en el món del running… Fins que vam decidir crear l’equip.

-Per què el vau fundar?
-Perquè tot tres compartim la mateixa afició (el running) i, com que som de mentalitat competitiva, ens estimulava ficar-nos en una lliga i veure fins a on podíem arribar. Un motiu més per córrer amb objectius.

-Com us definiu: club, associació, penya, botiga, grup d’amics, comunitat?
-Principalment som un grup d’amics amb ganes de passar-nos- ho bé i, alhora, de competir.

-Teniu lema, algun reclam publicitari perquè se us afegeixi més gent a l’equip?
-És el grup perfecte on trobaràs molt bones persones, grans amics i gaudiràs del running a tots els nivells, amb la exigència que cadascú es marqui i sense pressions, però amb mentalitat guanyadora. Grans amics, bones persones!

-I és només córrer curses o també entreneu junts?
-Principalment, correm curses. Però, de tant en tant, també organitzem alguna sortida conjunta. Els entrenaments diaris és difícil coordinar-los, per una qüestió d’horaris i llocs de residència. Sí que hi ha, però, petits grups, dins de l’equip, que s’ho poden combinar per proximitat i surten a entrenar junts.

-I quines altres activitats feu?
-A part de les curses, tenim una altra especialitat, vulgarment anomenada “comilonas”.

-Genial!
-Sí, són molt habituals i és on veritablement fem pinya, i ens permet conèixer-nos encara més.

-S’hi fan amics, doncs, als clubs de runners?
-Contundentment: sí!!! I molt bons amics

-S’ha de pagar quota en el vostre?
-No. Cadascú es paga la seva roba, i ja està.

-Quants associats teniu?
-No tenim associats. Ara mateix som 72 corredors (entre homes i dones). Però la xifra pot seguir augmentant al llarg de la temporada.

-Tots els integrants de l’equip són corredors populars, o també en teniu de professionals?
-Fins ara, som tots populars, excepte dues noies que fa tres anys que ens ajuden. La gran campiona Txell Calduch, que ara mateix està lesionada però que ho ha donat tot per aconseguir punts per al club. Està a un nivell superior, però sempre s’ha comportat amb humilitat i ens ha tractat com el que som, els seus companys d’equip i els seus amics. (Vull agrair-li de tot cor tot el que ha fet per l’equip, ja sap que li tenim una estima especial: Txell, moltes gràcies i ànims! Aquí estem, sempre amb tu.) L’altra noia és la Inna Lebedeva, una altra gran corredora, amb molta personalitat; un altre orgull per a nosaltres.

-Teniu un màxim o anireu creixent mentre s’hi apunti gent?
-Busquem un tipus de corredor/a amb un perfil determinat, mentre sigui així no tenim límit.

-Us dediqueu a d’altres pràctiques esportives?
-Inicialment vam començar amb el running, però ara ja tenim corredors que fan triatlons o ironmans (com el cas del meu germà Ruben); fem sortides amb mountain bike i, uns quants, també juguem al Voley platja. Tot el que sigui esport és ben rebut.