Mª Carmen Auñón: “Desconnectar, disminuir l’estrès, relacionar-se i fer salut”

Published by championchip on 07/03/2013

Mª Carmen Auñón (Barcelona, 1972) viu a Sant Gregori, Girona, i és metgessa especialista en Oncologia Radioteràpica. Als quinze anys va canviar els banyadors per les vambes de córrer, i avui forma part de la Unió Colomenca d’Atletisme i és la flamant campiona absoluta de la Lliga Championchip 2012.

-Per què i quan vas començar a córrer?
-Jo abans feia natació (a l’Agrupacio Esportiva de Santa Eulàlia). Però quan tenia 14 anys vaig participar en un cros escolar. Vaig quedar tercera i vaig gaudir moltíssim de l’ambient; i vaig veure que això de córrer no estava malament. Poc després vaig fer una 10k… i em vaig adonar que córrer era més divertit que mirar les rajoletes del fons de la piscina i tenir de companya la surera. Durant un any vaig estar combinant els dos esports i, finalment, als 15 em vaig decantar per l’atletisme.

-Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
-Les muntanyes que hi ha darrere de Can Ruti (Badalona). Els caps de setmana, amb els companys del club. O entre setmana, quan puc, al voltant de l’Estany de Banyoles.

-Amb quina freqüència surts a córrer?
-Cinc dies per setmana, si les obligacions m’ho permeten. Si no, quatre.

-Corres sola o acompanyada? Amb música o sense?
-De dilluns a divendres, sola, per camins als voltants del poble. A casa només som el meu home i jo, i els dos correm. Hem d’organitzar-nos amb la nostre filla. Primer surto jo, mentre ell la banya, i després ell, mentre jo li faig el sopar. Els caps de setmana entreno a Santa Coloma de Gramanet amb els companys del club. I sense música, evidentment… perquè quan corro m’agrada sentir el vent, els ocells, les fulles i gaudir de l’entorn.

-Alguna vegada et fa mandra sortir a entrenar?
-Haig de reconèixer que sí. Sobretot a l’hivern, ja que a Girona no és estrany estar sovint sota cero.

-Quina distància prefereixes, en una cursa?
-Les 10k és on em trobo més a gust, encara que també gaudeixo molt les mitges.

-Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
-N’hi ha moltes que m’agraden, però darrerament opto més per curses no massificades, corro més còmode. La Cursa de Pallejà va ser la primera després de tenir a la meva filla, i en tinc un record especial. N’hi ha d’altres que intento no perdrem, com els 15km de Canovelles, la Sant Silvestre de Riudellots, la Cursa Sant Antoni, la Canet Race…. Al 2012 vaig fer per primer cop la Cursa de Ripollet i la de Sant Llorenç d’Hortons i espero repetir enguany.

-Què ha de tenir una cursa, per què valgui la pena?
-Un circuit atractiu i, sobretot, una acurada organització.

-Què els dius als que pensen que córrer és avorrit i cansat?
-Que tot és qüestió de gustos. A mi no m’agrada el futbol.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Per a mi és gairebé una forma de vida. És la meva manera de desconnectar de la feina, disminuir l’estrès, relacionar-me amb gent i fer salut.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-N’he llegit alguns… Per exemple De qué hablo cuando hablo de correr; Córrer? No em facis riure!; o 42 km de compasión… però em quedo amb articles de revistes especialitzades.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Que comenci a poc a poc, progressivament amb temps i distància i que no s’obsessioni amb el cronòmetre.

Mª Carmen Auñón amb el premi de Campiona de la Lliga 2012