Cada vegada més dones ataquen l’asfalt i gaudeixen corrent
“Sóc molt competitiva, quan em poso el dorsal surto a per elles, però també a per ells, és clar que sí”, diu la campiona d’Espanya de 10.000m Txell Calduch, que el dissabte 26 de gener de 2013 va participar a la taula rodona sobre “La incorporació de la dona a les curses populars”, en l’entrega de premis de la Lliga Championchip 2012. “Però també recordo com un moment molt especial el dia que vaig córrer una 5k al costat de la meva mare”.
Quedava clar que, també en les dones, córrer esdevé un estil de vida que enganxa, pel punt de superació que comporta, però també pels beneficis per a la nostra salut. “Quan surto a entrenar, és una estona que em dedico només a mi”, va dir Calduch. “Desconnectes de la vida diària i coneixes molta gent”, deia l’oncòloga Mª Carmen Auñón, guanyadora de la Lliga 2012, que recomana aquesta activitat tant a nivell físic com emocional.
“Em va atrapar el fet que no necessites instal·lacions, només les vambes i camins o carrers, i, després, el fet de participar en curses em dóna la motivació per seguir entrenant”, va dir la manresana Alba del Villar, que va estrenar-se l’any 2012 a la cursa de la Mercè. “Per ara, sóc feliç si acabo la cursa, sobretot en alguna 10k que encara penso que potser no l’acabaré, i al final ho aconsegueixo”.
Per a Maria Marcè, primera classificada de la categoria d’entre 55 i 64 anys de la Lliga 2012, “el principal repte sóc jo mateixa”. “Jo venia d’esports d’equip, però això de córrer, tant puc fer-ho sola com acompanyada, i em dóna molta vida”, assegurava aquesta esportista veterana.
Sobre el fet que cada vegada hi ha més dones que corren, la primera classificada del Rànking Championchip 2012, Núria Salvat, va dir que “potser sí que culturalment hem tendit més a anar al gimnàs… però cada vegada sortim més!”. “Totes les companyes a qui ho he recomanat i ho han provat, s’hi han enganxat”, va assegurar.
“S’ha de començar caminant i corrent, gradualment. I buscar sempre companys o companyes d’entrenament que vagin al nostre ritme, per animar-nos mútuament”, aconsellava la corredora de fons i metgessa especialitzada en Medicina de l’Esport Yolanda Puentes, per a qui “l’únic risc de l’activitat física és no practicar-la”. Puentes va començar a córrer als 42 i “ara no puc deixar-ho!”, feia broma.
Sobre el fet que històricament les dones hagin sortit menys a córrer que els homes, les sis participants a la taula rodona, moderada per la periodista Fanny Salles, van apuntar la possibilitat que fos per “vergonya”, per “por a fer el ridícul” o per la “dificultat de conciliar la vida personal o laboral amb la pràctica de l’esport”.
Però també van assegurar que la situació està canviant. “Els avis són molt importants”, deia Calduch, qui, com Auñón, va destacar la importància d’organitzar-se amb la parella i els avis perquè tinguin cura dels fills petits, i així poder trobar temps per a una mateixa i poder sortir a córrer.
Pel què fa a la motivació extra que suposa la Lliga Championchip, les sis corredores van coincidir en el fet que ajuda i motiva moltíssim disposar d’un calendari anual i d’accés immediat a les marques i els parcials aconseguits en cada cursa. “Mirar els temps que he fet i els que han fet els meus amics, les curses que falten per fer, les notícies…”, destacava Salvat.
Si analitzem la cursa de la Mercè, podem comprovar el creixement espectacular de participació de dones, que el darrer any ja ha superat el 25%. Tot i que encara falta molt recorregut fins arribar a la paritat.
