Yolanda Puentes: “El pitjor risc relacionat amb l’activitat física és no practicar-la”

Published by championchip on 01/10/2012

La doctora Yolanda Puentes Zamora va néixer a la Vall d’Aran però viu a Barcelona. Especialitzada en Medicina de l’Esport, del Treball, Familiar i Comunitària, ha impartit classes a l’INEFC de Barcelona i la Universitat de Múrcia, entre d’altres. Va començar fent muntanya amb els seus pares i germans. Ha estudiat ballet, ha fet escalada i és cinturó negre de Judo. El 2003 es va posar a córrer i, des de llavors, ha aconseguit “45 podis en curses populars” i ha sigut bronze al Campionat de Catalunya de Veterans de Cross de 2012; plata al Campionat de Catalunya de Veterans en 10k de 2011… Amb tot, assegura que el seu “èxit més important és poder continuar entrenant, i ser feliç amb aquest esport”. Signa la secció “salut i km” de la web de Championchip.

-Per què va començar a córrer?
-Va ser el 2003. M’hi vaig posar per mirar de combatre una situació molt estressant que estava vivint… i em va ajudar moltíssim, físicament i psíquica.

-Quin és el seu lloc preferit per entrenar?
-M’agrada córrer per la muntanya o per la platja, però no sempre puc anar-hi… Entreno per Montjuic, la Diagonal i la Barceloneta.

-Amb quina freqüència surt a córrer?
-Cinc vegades la setmana. Però varia segons la feina que tinc, algunes setmanes que surto menys.

-Corre sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Un dia a la setmana entreno amb el grup Picornell, guiats per l’entrenador Fernando Díaz, i la resta de dies corro sola amb algun amic o amiga. I sempre sense música, m’agrada notar les meves sensacions, els sons de la natura o del mar, i evitar accidents a la ciutat.

-Alguna vegada li fa mandra sortir a entrenar?
-Sí, i tant. Hi ha dies que estic cansada i, si m’ho penso molt… (Somriu.)

-Quina distància prefereix, en una cursa?
-Potser els 10k. Tot i que m’apunto al que sigui, segons com em trobo. Des de que vaig començar, porto 210 competicions, anant de les distàncies curtes a les maratons.

-Quines són les curses que mira de no perdre’s cap any?
-La que organitzo, la Medijocs. També m’agrada molt Bombers. I variar i provar curses.

-Què ha de tenir una cursa, per què valgui la pena?
-Resumint, bona organització.

-Què els diu a aquells que diuen que córrer és avorrit i cansat?
-Que jo pensava el mateix, fins que vaig començar. S’ha d’anar a poc a poc i segur que així s’enganxen a això de sentir-se millor en tots els aspectes. Mens sana in corpore sano.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Els que practiquem aquest esport, ho integrem a la nostra vida, perquè ens fa sentir bé, lluitar per superar objectius, ser constants, desconnectar, sentir-nos forts… I a molts corredors els ha ajudat amb les relacions interpersonals, fas noves amistats, etcètera.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
–Correr (Anagrama, 2010) de Jean Echenoz, que cuenta la historia de Emil Zátopek.

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Una revisió mèdica prèvia, començar combinant la carrera amb caminar, sense pressa, i així obtindran només avantatges: benestar i bon estat físic i mental. L’activitat física moderada practicada de forma regular és una manera efectiva de prevenció que presenta pocs efectes negatius, sempre que es realitzi amb el control i la supervisió adequats. El pitjor risc relacionat amb l’activitat física és no practicar-la.