Arcadi Alibés: “Qui diu que córrer és avorrit és que no ho ha provat”

Published by championchip on 15/09/2012

Arcadi Alibés Riera (L’Ametlla de Merola, 1959) és periodista esportiu a Televisió de Catalunya, maratonià i autor dels llibres Córrer per ser ferliç. 42 motius i 195 raons per córrer (Ara Llibres, 2010) i Les petjades dels herois. De l’èpica de les maratons a la febre per córrer (Ara Llibres, 2012), que acaba de ser traduït al castellà. En el seu currículum de corredor de fons hi destaca el fet d’haver acabat més de 100 maratons d’arreu del món. És el primer en contestar el Qüestionari ChampionChip.

-Per què va començar a córrer?
-De petit sempre corria pels carrers del poble. En arribar a Barcelona va coincidir amb el començament de les curses populars i em vaig enganxar de seguida.

-Quin és el seu lloc preferit per entrenar?
-El camí de Les Collades de Balsareny i la Carretera de les Aigües a Barcelona.

-Amb quina freqüència surt a córrer?
-Gairebé cada dia.

-Corre sol o acompanyat? Amb música o sense?
-Normalment sol i sempre sense música. Abans corria amb la ràdio però fa temps que no ho faig.

-Alguna vegada li fa mandra sortir a entrenar?
-A l’hora de llevar-me potser sí, però em prenc un cafè i tot solucionat.

-Quina distància prefereix, en una cursa?
-La marató, perquè no has d’anar ràpid. El 10.000 és agònic.

-Quines són les curses que mira de no perdre’s cap any?
-La marató de Barcelona, el Cros de l’Ametlla de Merola, la Cursa de l’Amistat…

-Què ha de tenir una cursa, per què valgui la pena?
-Un recorregut interessant, un bon ambient i una bona organització.

-Què els diu a aquells que diuen que córrer és avorrit i cansat?
-Que no ho han provat.

-Això de córrer és una moda o una forma de vida?
-Pot ser una moda per alguns, però quan et quedes enganxat es converteix en una forma de vida.

-Algun llibre de capçalera, que parli d’aquesta dèria nostra?
-Els meus! (I somriu)

-Algun consell que pugui ser útil per a un corredor novell?
-Començar amb prudència, de mica en mica, progressant dia a dia, setmana a setmana i sense pressa. Hi ha tota la vida per davant. El cos s’ha d’adaptar.