Canvi de cicle

Published by admin on 12/01/2012

Com que no sóc un escriptor, la millor manera d’organitzar correctament un article com aquest, se m’acut la cronològica.

En aquest sentit, poc em podia jo imaginar, el 2 de juliol de 2005, a la Cursa de la Festa Major de Terrassa, que passats una mica més de 6 anys i mig, hauria fet 5.018 kms en 386 curses, repartides en 82 de menys distància que els 153 DEU MILS, 54 entre aquests i les 83 MITGES, i una a mig camí de les 12 MARATONS.

Però menys, perquè no ho coneixia, que participaria de la forma que ho he fet, a la Lliga Internet Championchip, tot sigui dit, un gran invent. I ho és, des del meu punt de vista, gràcies als seus fundadors, però sobre tot, gràcies als seus participants, ja que permet mantenir viva la competitivitat i la possibilitat d’obtenir una recompensa al llarg de tot l’any, més enllà de la cursa en la que estàs participant, valorant per sobre de tot la REGULARITAT.

Doncs, bé, quan al 2006 em vaig inscriure, i quan a finals d’any, sense saber encara molt bé com funcionava, vaig decidir plantejar-me el 2007 com l’any de la Lliga. Més endavant, un cop assolit el primer lloc del Rànking a final de la temporada, li vaig comentar a l’Andreu que em comprometia a provar d’aconseguir-ho 5 anys consecutius. I així ha estat, i per mi, es tanca un cicle, i sempre que passa això, és bo fer un balanç. I el meu, vol ser d’agraïment.

I vull que sigui un agraïment personalitzat, ja que, aquest repte, i els altres aconseguits, no haurien estat possibles sense els que han estat uns molt grans i durs rivals.

A l’any 2006, destacar en Jordi González Guillen, precursor dels doblets en un dia…

A l’any 2007, el Gran Ramon Gabara, el duríssim Guillermo Calero, i l’incombustible Vicenç Solé, sense oblidar a les categories en Xavi Nadal i Josep Piña, que em va deixar fora al final.

A l’any 2008, a les categories en Joan Piqué, fora de sèrie, i el José Antonio Amorós, mentre que al Rànking l’Albert Lorente i el Jordi Miró, i al número de curses, el Pedro J. Vilaseca.

A l’any 2009, l’any Baseamado, a les categories el Sancho, i al Rànking la roca Dani Amadó, i el Miquel Xirau i el Vicenç Solé, al número de curses.

A l’any 2010, a les categories tinc l’honor de compartir podi amb l’Oscar Rodriguez i el Sancho novament, al número de curses amb el Dani i el Vicenç novament, però és al Ranking, a on la lluita és ferotge i agraïda, amb dos rivals d’alçada, el Dani Amadó i el Xavi Muñoz.

I és l’any 2011, el que tanca el cicle, amb un altre triplet, en aquest cas a les categories amb el Pedro Rondon i en Joan Piqué, al número de curses, de forma justa amb tres companys més, el Pedro J. Vilaseca i el Jordi Lucia, i el calculador però eficient, Josep Antoni Garcia, que també m’acompanya amb l’Abelardo Puerta, al Rànking.

Però no em vull oblidar de dos grups més, en el primer hi són aquells amb els que encara no he compartit podi, però que han estat duríssims rivals sobre tot a les categories, com l’Oscar Alberich, el Fernando Prieto o el Jon Koldo, corredors de primera línea.

I en el segon, menció molt especial per l’Oriol Beato, el qual ens va deixar l’any passat, i amb el que vaig tenir l’honor de compartir curses al mateix equip, i homenatjar-lo a Cerdanyola.

Com a resum, enrere queden les marques, per la hemeroteca, i en el present, i, espero en el futur, tot allò que m’ha donat aquest esport, vestit de Lliga Internet, que són les persones, LES PERSONES, que he conegut i que formen part de la meva vida, entre elles, la meva dona.

D’aquí en endavant, prometo seguir lluitant, però d’una forma diferent, amb més temps per altres tasques i per cuidar aquestes persones que formen part de la meva vida.

I acabo amb els agraïments, a l’Andreu per fer possible aquest invent, als participants i rivals per fer grans les recompenses, als meus companys d’entrenament per aguantar-me tota la setmana, i a la meva família i la meva dona, per fer-ho cada dia.

Gràcies,

Antonio Sevillano