Córrer maratons i llegir a Grisham
Jim Simpson és un corredor de fons de 67 anys que viatja pels EUA amb una autocaravana, les seves sabatilles esportives i un carregament de novel·les negres (sobretot, de John Grisham i James Patterson). Però a banda de llegir compulsivament, la dèria d’aquest nord-americà és córrer i acabar una marató en cada un dels 50 estats del seu país tantes vegades com sigui possible. El març de l’any passat anava ja per la vuitena volta d’aquest particular repte [segons l’article de la revista Runner’s World, on vaig descobrir la història].
Originari de Califòrnia, divorciat i amb tres fills, Simpson va jubilar-se als 43 anys. Poc després corria la seva primera marató. I, des de llavors, n’ha corregut més de 350 [multiplicat pels 42.195 metres que impliquen cada marató, vol dir que aquest home ha corregut ja… un fotimer de quilòmetres, vaja]. Quan els seus fills, ja grans, van marxar de casa, es va muntar una caravana sobre el seu Ford F-150 i va abocar-se a una (nova) vida nòmada. Cada cap de setmana estaciona el seu Ford a l’aparcament d’un dels milers de supermercats Wal-Mart que hi ha escampats pels EUA, i corre una marató. I no li importen les marques: si en algun moment de la carrera es veu obligat a caminar, camina. «M’ho passo genial. La gent no s’adona de lo bonic que és aquest país, de tot el que hi ha per veure i per fer. Gràcies a que condueixo i corro, no em deixo res», assegurava Simpson a la revista.
[No em sembla una mala idea, de cara a la jubilació. Millor que pansir-se, escarxofat en un sofà, davant d’una televisió. Espero que Jim Simpson segueixi corrent, o caminant, molt anys més.]
1.065 Comments
Comments are closed.