Com ens estima ara la federació!
A la vista que els populars som cada vegada més, la Real Federación Española de Atletismo vol controlar i regular el boom, i l’any passat es va inventar una mena de llicència per autoritzar-nos a córrer les proves del calendari nacional de curses en ruta.
En diuen el Carnet del Corredor.
Inicialment van dir que costaria 9 euros a l’any. Es va armar un bon sarau i van haver de rectificar i establir -qui sap si provisionalment- la seva gratuïtat. Gratuït però obligatori, és a dir imposat, al pur estil del “Ordeno y mando”. Amb tot, els populars hem seguit qüestionant la necessitat de disposar del malaurat carnet, encara que sigui de franc. Dèiem i seguim dient-ho, que el nostre món va néixer lluny d’estaments, de despatxos i de llicències, per voluntat pròpia. I s’ha anat desenvolupant magníficament, sense estar subjecte a ordenances alienes, com ho demostra el constant augment del nombre de practicants, de manera sostinguda quan va esclatar en els anys vuitanta, i espectacular en els darrers cinc o sis anys. Un fenomen social de primer ordre.
Vet aquí, però, que la RFEA, reclama al organitzadors de les curses del calendari que els hi enviï la relació de corredors i corredores que hi participin, amb les dades personals de cadascú, per donar-los d’alta -erra que erra- del dissortat carnet. Hom sospita que darrera aquesta sobtada “estimació” de voler-nos tenir -tan si com nosota el seu aixopluc, hi ha l’afany de disposar de les referències de milers d’atletes anònims, per a, com a mínim, ser assetjats amb ofertes comercials de tota mena perpart dels seus patrocinadors oficials.
Afortunadament, alguns organitzadors -com és el cas dels de proves tan significatives com la mitja marató i la marató de Barcelona- s’han negat en rodó a facilitar-los-hi, per tal de preservar la privacitat dels inscrits. La reacció es veu a venir: com va pasar amb la recent Cursa dels Nassos i la Mitja de Terrassa, que tampoc no van voler donar-los-hi les dades, han perdut “la condición de prueba del Calendario RFEA.”
I jo em pregunto, bé, i què? Ens fa falta als populars aquesta “condición”? Un servidor, que tot i modestament, fa molts anys que està involucrat en el seu moviment, ni en somnis es podia imaginar que la RFEA arribaria a estimar-nos tant (no sé si a nosaltres o a la gallineta dels ous d’or que suposa el nostre món), i voldria tenir-nos sota la seva ègida protectora. No l’hem demanat. Podem seguir emancipats, lliures com sempre, sense cap document per córrer -que per altra banda no suposa cap avantatge- i sense l’empara d’una federació que mai no ha volgut saber res de nosaltres…fins ara.
Miquel Pucurull
1.876 Comments
Comments are closed.